VIDEO NARRADO

De los 6 billones de cigarrillos que se consumen en todo el mundo cada año 4,5 billones terminan depositados en la naturaleza. El viento y la lluvia los desplazan hasta llegar a la costa o el mar. Al contactar con el agua las sustancias químicas alteran el ciclo ecológico de especies marinas que terminan envenenadas. Una colilla puede contaminar hasta 100 litros de agua dulce. Mal apagadas, en verano, pueden producir voraces incendios. El sol descompone los filtros que terminan por convertirse en cientos, miles de micro-partículas plásticas que ingieren los peces entrando en la cadena alimenticia y llegando hasta nuestro plato. Es por esto que los fumadores han de tener muchísimo cuidado y depositarlas en los contenedores grises o las papeleras preparadas con ceniceros que hay en las ciudades.

Dels 6 bilions de cigarrets que es consumeixen a tot el món cada any 4,5 bilions acaben dipositats a la natura. El vent i la pluja els desplaçan fins arribar a la costa o al mar. Al contactar amb l’aigua les substàncies químiques alteren el cicle ecològic d’espècies marines que acaben enverinades. Una burilla pot contaminar fins a 100 litres d’aigua dolça. Mal apagades, a l’estiu, poden produir voraços incendis. El sol descompon els filtres que acaben per convertir-se en centenars, milers de micro-partícules plàstiques que ingereixen els peixos entrant en la cadena alimentària i arribant fins al nostre plat. És per això que els fumadors han de tenir molt de compte i dipositar-les als contenidors grisos o les papereres preparades amb cendrers que hi ha a les ciutats.

Urtero mundu osoan kontsumitzen diren 6 bilioi zigarretetatik 4,5 bilioi naturan uzten dira. Haizeak eta euriak kostaldera edo itsasora eramaten dituzte. Urarekin harremanetan jartzean, substantzia kimikoek pozoituta amaitzen duten itsas espezieen ziklo ekologikoa aldatzen dute. Zigarrokin batek 100 litro ur gozo kutsa ditzake. Gaizki itzalita, udan, sute bortitzak eragin ditzakete. Eguzkiak iragazkiak deskonposatzen ditu, eta, azkenean, ehunka bihurtzen dira, milaka mikro-partikula plastiko, arrainek jaten dituztenak elikadura-katean sartu eta gure platerera iristen direnak. Horregatik, erretzaileek kontu handiz ibili behar dute, eta edukiontzi grisetan edo hirietan dauden hautsontziekin prestatutako zakarrontzietan utzi.

Dos 6 billóns de cigarros que se consomen en todo o mundo cada ano 4,5 billóns terminan depositados na natureza. O vento e a choiva desprázanos ata chegar á costa ou o mar. Ao contactar coa auga as substancias químicas alteran o ciclo ecolóxico de especies mariñas que terminan envelenadas. Unha cabicha pode contaminar ata 100 litros de auga doce. Mal apagadas, no verán, poden producir voraces incendios. O sol descompón os filtros que terminan por converterse en centos, miles de micro-partículas plásticas que inxeren os peixes entrando na cadea alimenticia e chegando ata o noso prato. É por isto que os fumadores han de ter moitísimo coidado e depositalas nos contedores grises ou as papeleiras preparadas con cinceiros que hai nas cidades.

De los 6 billones de pitos que se peracaben en tol mundu al añu 4,5 billones terminen depositaos na naturaleza. El vientu y l’agua treslladan hasta llegar a la mariña o’l mar. Al contactar cola agua les sustances químiques alterien el ciclu ecolóxicu d’especies marines que terminen envelenaes. El filtru del pitu puede contaminar hasta 100 llitros d’agua duce. Mal apagaes, pel branu, pueden producir voraces quemes. El sol descompon los filtros convirtiéndolos en cientos, miles de micro-partícules plástiques qu’inxeren los pexes entrando na cadena alimenticia y llegando hasta’l nuesu platu. Ye por esto que los fumadores han de tener enforma curiáu y depositales nos contenedores grises o les papeleres preparaes con ceniceros qu’hai nes ciudaes.

Dels 6 bilions de cigarrets que es consumeixen a tot el món cada any 4,5 bilions acaben depositats en la naturalesa. El vent i la pluja els desplacen fins a arribar a la costa o la mar. En contactar amb l’aigua les substàncies químiques alteren el cicle ecològic d’espècies marines que acaben enverinades. Una burilla pot contaminar fins a 100 litres d’aigua dolça. Mal apagades, a l’estiu, poden produir voraços incendis. El sol descompon els filtres que acaben per convertir-se en centenars, milers de micro-partícules plàstiques que ingereixen els peixos entrant en la cadena alimentosa i arribant fins al nostre plat. És per això que els fumadors han de tindre moltíssima cura i depositar-les en els contenidors grisos o les papereres preparades amb cendrers que hi ha a les ciutats.

Des 6 bilions de xigarrets que se consumeixen a tot el món cada any 4,5 bilions acaben depositats a sa naturalesa. Es vent i sa ploguda els desplacen fins a arribar a sa costa o sa mar. En contactar amb s’aigua ses substàncies químiques alteren es cicle ecològic d’espècies marines que acaben enverinades. Una llosca pot contaminar fins a 100 litres d’aigua dolça. Malament apagades, en s’estiu, poden produir voraços incendis. Es sol descompon es filtres que acaben per convertir-se en centenars, milenars de micro partícules plàstiques que ingereixen es peixos entrant a sa cadena alimentícia i arribant fins an es nostro plat. És per això que es fumadors han de tenir moltíssima d’atenció i depositar-les en es contenidors grissos o ses papereres preparades amb cendrers que hi ha a ses ciutats.

D’os 6 billons de fumarrez que se consumen en tot o mundo cada año 4,5 billons rematan depositaus en a naturaleza. L’aire y a plevia los desplazan dica plegar a la costa u o mar. En contactar con l’augua as substanzias quimicas alteran o ziclo ecolochico d’espezies marinas que rematan enverenadas. Una punta puede contaminar dica 100 litros d’augua dulza. Malamén amortadas, en verano, pueden produzir vorazes inzendios. O sol descompone os filtros que rematan por convertir-se en zientos, milars de micro-buscas plasticas que inchieren os pexes dentrando en a cadena alimentizia y plegando dica o nuestro plato. Ye por isto que os fumadors han de tener muitismo cudiau y depositar-las en os contenedors grisos u as papeleras paradas con zeniseros que i hai en as ziudaz.

Des 6 bilions d’unitats de tabac que se consumissen en tot eth mon cada an 4,5 bilions fenissen depausadi ena natura. Eth vent e era ploja les desplacen enquia arribar ara còsta o era mar. Ath contactar damb era aigua es substàncies quimiques altèren eth cicle ecologic d’espècies marines que fenissen empodoades. Junhetz moquet pòt contaminar enquia 100 litres d’aigua doça. Alugades, en estiu, pòden produsir grèus incendis. Eth solei des·hè es filtres que fenissen per convertir-se en centenats de petiti tròci plastiques que mingen es peishi en tot entrar #dins era cadea alimentària e en tot arribar enquiath nòste plat. Ei per açò qu’es humaires an d’auer fòrça suenh e depausar-les enes contienedors grisi o es paperères preparades damb cendrèrs qu’i a enes ciutats.

==========

A <span>%d</span> blogueros les gusta esto: